Infeccions de MTS

En aquest apartat us anirem adjuntant totes aquelles malalties de transmissió sexual què cal saber per millorar-ne la prevenció. Comencem per tres de les més freqüents:

INFECCIÓ GENITAL PER CHLAMYDIA TRACHOMATIS

La Clamidia és una infecció bacteriana. Cada any es produeix aproximadament 3 milions de casos nous en homes i dones, la qual es converteix en una de les infeccions de transmissió sexual més comú avui en dia.

Si una dona embarassada contrau Clamidia i no la tracta, pot tenir un bebè prematur. Si un bebè s'infecta durant el part, pot desenvolupar infeccions en els ulls, com la conjuntivitis, o problemes respiratoris.

La Clamidia és coneguda com la malaltia "silenciosa" ja que tres de cada quatre dones infectades no presenten símptomes. Algunes dones pateixen canvis, es veuen afectades les pèrdues vaginals, i també el dolor al orinar. Els professionals de salut utilitzen una prova de laboratori per diagnosticar la Clamidia en les dones. Algunes proves utilitzen una mostra d'orina, altres utilitzen una mostra de cèl·lules del coll uterí de la dona. La Clamidia es pot tractar amb antibiòtic.

GONOCÒCCICA

La gonocòccica, també denominada blenorragia, blenorrea i gonorrea, és una infecció de transmissió sexual provocada per la bacteria Neisseria Gonorrhoeae. Afecta principalment les mucoses del aparell genital i urinari, però teambé pot afectar a la conjuntiva ocular, la faringe i el recte. Les seves característiques més habituals són la secreció purulenta per la uretra en l'home i la conseqüència d'infertilitat en la dona.

Conseqüències més conegudes:

·     -  Pot causar danys a òrgans reproductors

·    - Tant homes com dones poden quedar estèrils. En les dones causa Malaltia Pèlvica Inflamatòria que  causa infertilitat. En els homes amb epididimitis també pot veure's afectat el transport        d'espermatozoides.

·      -  Una mare que presenta gonorrea pot contagiar al seu bebè durant el part causant ceguesa.

·      -  Pot causar dolor al penis, malalties de la pell, articulacions amb artritis.

·      -  Dolor al orinar.

La gonorrea és sensible a una amplia gama d'antibiòtics, però és capaç de desenvolupar resistències front a alguns d'ells. Actualment el tractament més efectiu de la gonorrea és l'ús de cefalosporines, de tercera generació, com la ceftriaxona.

SÍFILIS

La sífilis és una infecció de transmissió sexual crònica produïda per la bactèria espiroqueta Treponema pallidum.

La sífilis es contagia principalment per contacte sexual, per contacte de la pell amb la lleugera secreció que generen les xancres o per contacte amb els claus sifilítics de la persona malalta.

Formes de ser transmesa: al realitzar sexe oral sense preservatiu (ja sigui que les xancres estiguin a la boca, al penis o a la vulva), al fer un petó a una boca amb xancres (que són indolors), per inoculació accidental (per compartir xeringues), o pot ser transmesa de la mare al fill a través de la placenta (sífilis congènita) o a través del canal de part (sífilis connatal). En aquest cas, el bebè pot morir aviat o desenvolupar sordesa, ceguesa, disturbis mentals, paràlisis o deformitats.

(Imatges de lliure accés)

Educació sexual en nens/es

Des d'un punt de vista psicològic cal entendre la 

sexualitat com una àrea de la nostra pròpia personalitat, 

que té gran importància en l'ajust equilibrat individual i interpersonal .

La educació sexual té per objectiu fonamental el promoure una vida sexual sana. La salut sexual entesa com "La integració dels elements somàtics, emocionals, intel·lectuals i socials de l'ésser sexual, per mitjans que siguin positivament enriquidors, que potenciïn la personalitat, la comunicació i l'amor".

La salut sexual suposa tant informació com educació; a la primera l'escola té un major protagonisme, mentre que en la segon, els valors mantinguts per les famílies repercuteixen des de molt aviat. Per això resulta imprescindible la col·laboració entre els pares i l'escola a favor de la coherència en els plantejaments.

L'objectiu principal de l'educació sexual pretén que els nens/es siguin capaços d'adquirir i desenvolupar els coneixements i actituds necessaris per a comprendre i viure la sexualitat des d'una perspectiva global i integradora. En l'etapa infantil, s'ha de buscar la creació d'un ambient afectiu en el centre, necessari per afavorir el desenvolupament de les capacitats personals i per animar els nens a manifestar les seves sensacions. A més, és fonamental propiciar el coneixement dels òrgans sexuals i de les diferències externes entre sexes. La naturalitat contribuirà a que no es generin pors ni inhibicions.

Assenyalem dos aspectes fonamentals:

L'educació afectiu sexual. Les primeres experiències maternes (pit, carícies, tendresa...) són essencials per al futur desenvolupament afectiu-sexual .

El desenvolupament lliure de la seva natural sexualitat. No podem prohibir al nen que gaudeixi del seu cos . Té dret a estimar-se a si mateix. A qui se li prohibeix procurar plaer a si mateix, tampoc podrà donar plaer als altres. És aquí precisament on comença l'educació sexual i no en una informació de tipus anatòmic que donem al nen. Una actitud sexual saludable és aquella que pretén assolir la comoditat del nen respecte del seu sexe i del seu rol sexual.

La informació sexual. Al voltant dels tres anys sorgeixen les primeres preguntes dels nens.

L'educació sexual és una cosa integral que es porta a terme tenint una visió positiva de les manifestacions de la sexualitat infantil, creant un ambient de confiança, i contestant les preguntes segons les vivències dels nens. 

La informació sexual ha de ser: 

- Clara: el nen espera dels adults respostes que comprengui. 

- Gradual: el coneixement sexual ha d'anar adquirint de forma gradual i progressiva a partir dels primers anys de la infància. 

- Veraç: L'educació que sobre matèria sexual donem als nens ha de ser exacta, d'acord amb la realitat, sense desfiguracions. La informació ha de ser propiciada per la curiositat del nen i ajustada a la seva capacitat de comprensió, segons el seu grau de maduresa, sense anar més enllà del que el nen/a demanda. 

- Naturalitat: respondrem amb la mateixa naturalitat amb què els nens pregunten. La finíssima sensibilitat del nen capta immediatament qualsevol matís de compromís, de preocupació, o de temor que pugui dominar la nostra resposta.

                                                                                                   (Imatges de lliure accés)

La primera vegada

La primera vegada?

Quan es parla de "primera vegada" ens referim normalment, al primer cop que es té una relació sexual amb penetració. Això no vol dir que les altres "primeres vegades" (la de tocar-vos, la de veure-us despullats, el primer orgasme, etc.) no tinguin també molta importància. En tot cas, la primera vegada que realitzeu l'acte sexual amb penetració té un significat especial.

Cada persona ha de ser capaç de decidir com, amb qui i en quin moment vol començar a tenir relacions sexuals amb penetració. De la mateixa manera, teniu el dret de decidir quin tipus de pràctiques sexuals voleu experimentar.

Quan començar?

No hi ha un mateix moment per a tothom. Es comença quan tu sents que ho vols, que ho desitges i et sents preparat o preparada. No hi ha presses.

Què faig si, com a noi o noia, em sento pressionat i estic indecís?

És freqüent percebre certa pressió per part del grup o de la parella, però és important que siguis tu mateix o tu mateixa qui acabi decidint. Et pots trobar amb algunes situacions com aquestes:"Tothom té relacions sexuals", "si m'estimessis tindries relacions amb mi", "si no tens relacions sexuals amb mi no et veuré mai més", no vols provar-ho per saber com és?", "no ho vols fer per què tens por?", "si no és amb tu serà amb un altre persona!", "si no ho fas ningú voldrà sortir amb tu!"...

Faré el ridícul si no estic a l'altura de la situació?

Tothom, nois i noies, esteu nerviosos i us sentiu insegurs la primera vegada. Però no es tracta d'un concurs; mostrar interès i afecte a la vostra parella és el comportament més aconsellable davant d'aquesta situació. No és greu si no s'és gaire hàbil; és més important el sentiment i l'emoció que es genera entre vosaltres. Penseu que mai és com a les pel·lícules i que, en definitiva, estar a l'altura de la situació és gaudir i fer gaudir del moment a la vostra parella.

Fa molt de mal la primera vegada?

Una penetració pot ser dolorosa pels dos membres de la parella si es fa de manera brusca, sense excitació suficient de la dona i per tant sense la lubricació vaginal prèvia. Pot passar tant si és la primera vegada com a posteriors. Un dels motius més habituals perquè faci mal, és la ruptura de l’himen, que és una membrana molt fina i elàstica situada a l’inici del canal vaginal; aquesta fina pel·lícula està foradada de manera diferent segons cada dona. Per aquest orifici surt la sang quan es té el periode i normalment també permet l’introducció d’un tampó. L’himen es pot trencar de moltes maneres: per exercici físic, per la penetració i moltes vegades no fa mal i moltes noies ni se n’assabenten. De vegades es nota la ruptura de l’himen perquè hi ha pèrdua sanguínia, però  la quantitat és mínima.

Sempre hi ha amor la primera vegada?

En les primeres relacions molt sovint els sentiments són contradictoris i no coincideixen amb les nostres expectatives. Però sí que normalment la primera vegada és una font de sentiments i d'emocions especials. Si tens algun dubte que et preocupi, parla'n amb la teva parella o amb algú de confiança o consulta-ho amb un/a professional. No és bo quedar-t'ho només per a tu.

(Imatges de lliure accés)

Quines són les malalties més freqüents de l'aparell reproductor femení?

Càncer d'ovaris

Es un tipus de càncer  de causa desconeguda avui en dia, que es presenta generalment en dones més grans de 50 anys d'edat, però no deixa d'afectar a dones més joves. Un desavantatge important i a tenir en compte propi d'aquesta malaltia és que no es fàcil detectar-la precoçment, ja que pràcticament no dóna simptomatologia. 

En el cas de donar-ne, és indicació de que la malaltia ja es troba en una etapa avançada i per tant resulta més difícil tractar-la.  
El tractament que es duu a terme en aquests casos de càncer d'ovaris generalment és quirúrgic seguit de la quimioteràpia.  Els símptomes que poden esdevenir a partir del càncer d'ovaris són:

• Sensació de pes en la pelvis.

• Dolor a la part inferior de l'abdomen.

• Hemorràgies vaginals.

• Augment o pèrdua de pes.

• Períodes menstruals anormals.

• Mal d'esquena sense explicació, el qual va empitjorant.

• Gasos, nàusees, vòmits i/o pèrdua de la sensació de gana.

Càncer de coll uterí

    El càncer de coll d'úter es causat per diversos tipus d'un determinat virus conegut amb el nom de virus del papil·loma humà (VPH) a través del contacte sexual. Aquesta malaltia, és conseqüència d'una infecció per aquest determinat virus, el qual ha acabat provocant un càncer a causa de la  incapacitat  del cos de la dona per combatre-la. És possible que d'entrada no causi cap simptomatologia però mes endavant, pot manifestar-se amb dolor a la pelvis o sagnat vaginal. La millor manera de trobar cèl·lules anormals, és a dir, canceroses és mitjançant una citologia vaginal o examinar les cèl·lules del coll uterí a través d'un microscopi, tècnica coneguda com Papanicolau. Aquesta permet detectar i tractar a temps les cèl·lules canviants per prevenir l'aparició i el desenvolupament del càncer.

Per altra banda, s'ha de ser conscient d'alguns factors de risc que poden afavorir al desenvolupament del càncer tals com són: L'hàbit tabàquic, haver tingut molts fills, utilitzar pastilles anticonceptives, entre d'altres.

      Per a poder protegir a les nenes juntament amb les noies joves, existeix la vacuna contra el càncer de coll uterí, la qual les protegeix davant els 4 tipus de VPH que causen la majoria dels càncers uterins.

Malalties de la mama

Amb el pas del temps, totes les dones, o la majoria d'elles experimentarà diferents canvis en els seus pits i aquests es poden veure afectats per la edat, els nivells hormonals i/o la medicació de la pròpia persona desenvolupant inflors, protuberàncies i secrecions. És necessari recordar a totes les dones que és precís que acudeixin al metge si observen signes o símptomes anormals als seus pits. Algunes de les causes més comuns de canvis en aquestes zones són:

•  Malaltia fibroquística de la mama: La dona presenta nòduls, engruixament i inflor relacionats amb el període menstrual.

• Quistes: Abultaments/bonys plens de líquid.

• Fibroadenomes: Són nòduls sòlids i rodons. Es mouen fàcilment amb la pressió i generalment apareixen amb una major freqüència en dones joves.

• Papil·lomes intraductals: Són protuberàncies molt semblants a les berrugues que apareixen a prop o al voltant del mugró.

• Conductes làctics obstruïts o tapats.

• Producció de llet en dones que ja no estan en període de amamantar.

• Lesions.

Malgrat es puguin manifestar algun dels signes i símptomes descrits, la majoria dels problemes que apareixen en aquesta zona del cos propi de la dona no estan lligats al càncer.  Es important saber fer-se un auto-examen ja que nosaltres som les que ens coneixem millor i som les que podem detectar signes i símptomes estranys en qualsevol moment, per això hem de saber com fer-ho. Aquí us mostrem una imatge amb una petita explicació.

(Imatges de lliure accés)

Preservatiu i píndola

Se m'ha trencat el preservatiu, ¿que faig?

El més indicat en aquests casos és intentar tranquil·litzar-se i anar a buscar la “píndola del dia després” al centre d'atenció primària o hospital més proper. També es pot comprar directament a la farmàcia sense necessitat de que el metge la recepti. És molt important anar a buscar aquesta píndola durant les primeres 24 hores després d'haver mantingut la relació, ja que la píndola va perdent efectivitat a mesura que passa el temps

Com actua la “píndola del dia desprès” ?

La píndola pot funcionar de 3 maneres diferents, en primer lloc, impedeix o retarda l’ovulació, d’aquesta manera l’òvul no arriba a sortir de l’ovari i això fa que l’espermatozoide no el pugui fecundar.
La segona manera d’actuació és actuant sobre el moc cervical (substància mucosa que es troba al coll de l’úter), modificant-lo i dificultant que els espermatozoides arriben a l’úter, on es troba l’òvul.
La tercera manera es produeix si l’òvul ja ha estat fecundat, la píndola impedeix l’adhesió de l’embrió a les parets de l’úter, d’aquesta manera l’embrió mor i és expulsat.

Quants cops hem puc prendre la “píndola del dia desprès” sense que em passi res?

No hi ha cap quantitat estipulada fins al moment, si bé és cert que recomanen prendre’n una cada sis mesos com a molt. S’ha de tenir en comte que cada vegada que prenem una d’aquestes píndoles sotmetem el nostre cos a una sobrecàrrega hormonal bastant intensa. Des d’aquí voldríem fer èmfasi en que NO ÉS UN MÈTODE ANTICONCEPTIU, ÉS UN TRACTAMENT D’EMERGÈNCIA que per a res s’hauria d’utilitzar amb freqüència. Estudis recents expliquen que les dones que prenen almenys una píndola al mes, tenen més risc de patir: accidents cardiovasculars i trastorns en la coagulació (poden provocar trombosi venosa profunda, embolisme pulmonar, vessament cerebral i infart de miocardi).

Les dones fumadores, diabètiques, amb hipercolesterolèmia i/o obesitat i amb antecedents cardiovasculars encara pateixen més risc de sofrir les complicacions anteriors.

(Imatges de lliure accés)

Des de ven menuts

Hola! Avui engeguem motors amb el nostre primer post a la secció de consells als pares. Començarem des de l'inici tractant els temes sexuals ja des de ven menuts, des del punt de vista dels més petits de la llar.

Educació sexual? Si el meu fill només té 3 anys!!!

... doncs... ell o ella ja ha rebut molts missatges sobre sexualitat, o sigui, 3 anys d'informació. Penseu en el següent:

          - Quan els toquem i abracem els ensenyem que són estimats.

          - Els mostrem quin es el paper de l'home i de la dona quan escollim la seva roba, o colors, les seves joguines.

          - Veure al seu pare o mare banyant-se mostra les diferències físiques entre ambdós sexes.

          - La bona (o la mala) voluntat dels pares per respondre amb honestedat a la pregunta: "Com neixen els nens?" transmet una actitud sobre  el sexe.

En realitat, s'eduquen als nens en tot moment, amb les seves paraules o inclòs amb els silencis, amb la seva comunicació verbal i corporal. Les respostes i accions dels pares ensenyen molt als seus fills, no sols amb la informació, sinó pels seus valors i actituds. 

Els pares han de ser els principals educadors sexuals. Són els que influeixen sobre el desenvolupament i les actituds sexuals dels seus fills.

La idea de que l'educació sexual comença ja des del mateix naixement, resulta estrany per a molta gent. En conseqüència, els pares poden deixar passar molts anys fins a adonar-se'n de que els nens, des de ven petits necessiten una bona educació sexual. Mentre els eduquin conscientment sobre educació sexual, els prepararan per enfrontar-se amb les eleccions i desafiaments que els esperen.

... Llavors quan els nens pregunten... que han de dir els pares?

En primer lloc, els pares no s'han de preocupar per dir-li masses coses aviat. Els nens assimilen allò que puguin i mostren avorriment per la resta. Potser el nen no captarà tots els detalls, però... si entendran que als pares se'ls hi pot preguntar. 

El nen no corre perill amb massa informació d'hora, per contra, corre més perill amb molt poca informació. Quan els pares reconeixen les preguntes, i contesten amb afecte i honestedat, estan en el bon camí per donar qualitat a la educació sexual de la seva família.

Un nen de 3 anys veu el món d'una manera molt literal,  per exemple, si se li diu a un nen que el nadó està creixent en el ventre de la seva mare, ell pot preguntar: "Per què es va menjar mami el nadó? "imaginant un

nadó barrejat amb menjar al estómac de la mare. 

Respostes que no són la veritat molt simples, li poden causar confusió. 

Més enllà de la confusió, un sentit de desconfiança es pot desenvolupar quan el nen a qui li han dit que l'ha portat la cigonya descobreix la veritat. A través d'això, el missatge implicat és que el sexe és dolent 

i que no és bo parlar honestament d'això. explicar contes i bajanades als seus fills quan els pregunten sobre el sexe és un mal servei per a ells. 

Les seves preguntes mereixen respostes honestes - ajustades al seu nivell de entesa, és clar.

El fet, és que l'honestedat és de debò la millor manera de abordar aquest tema. És clar que no és necessari a aquesta edat donar-los una explicació llarguíssima sobre les relacions sexuals, la concepció i el naixement. Però no és el que li està demanant el seu fill/a de tres anys, només vol saber el essencial. 

Així que els pares es poden relaxar. per a un nen petit, el sexe no té el mateix sentit emocional que per a un adult. 

Recordar això pot ser de gran ajuda per als pares quan s'enfronten amb les curiositats normals dels seus fills.

(Imatges de lliure accés)

Mètodes intrauterins

DIU de coure i or:

És un petit aparell de plàstic , normalment, en forma de T, que porta un filament enrotllat en el braç vertical de la T de coure per fora i or per dintre d´uns 4 cm de llarg que es posa dintre la cavitat uterina a través del coll del úter.Té una fiabilitat del 98-99 % i funciona impedint que els espermatozoides puguin travessar la cavitat uterina i anar a trobar el òvul a les trompes per fecundar-lo.

La col-locació l´ha de fer un ginecòleg, pot donar certa molèstia el dia de l´inserció i s´aconsella la col-locació durant la regla, atès que el coll del úter està més obert. Poden tenir una durada de 2 o 4 anys segons el model.Com avantatges podem dir que no cal pensar-hi i que es revisa la seva bona posició mitjançant una ecografia al fer la revisió ginecològica anyal.
Com inconvenients podem assenyalar:

• Menstruacions més abundants i doloroses.
• Un 10 % de DIU´s es poden expulsar espontàniament, a vegades sense que la dona se n´adoni.
• No protegeix contra malalties de transmissió sexual.
• No és recomanable per dones que tenen vàries parelles sexuals per incrementar l´incidència de malaltia inflamatòria pelviana.

.

DIU de progesterona

Té forma de T igual que el de coure i or i te la mateixa mida, només és una mica més gruixut el braç vertical on hi ha el cilindre que l`envolta i que porta la dosi de progesterona per 5 anys que és el que dura aquest DIU.
Ben col.locat té una fiabilitat pràcticament del 100 % però cal tenir en compte que, al igual que l´altre model, un 10 % de dones el poden expulsar espontàniament. Normalment la tolerància és bona i només excepcionalment algunes dones refereixen certes dificultats per perdre pes.
Com avantatges podem dir:

• Bona tolerància.
• Disminució molt marcada de la quantitat de regla.
• Gran seguretat.
• No cal pensar-hi. Es revisa al fer la revisió ginecològica anual mitjançant una ecografia.

(Imatges de lliure accés)